dilluns, 10 de novembre de 2014

9N2014 MONISTROL DE MONTSERRAT

Ahir dia 9 de novembre del 2014, a Monistrol de Montserrat d'un total de 2.246 electors, van votar 1.107 persones. De les quals:


950 Sí-Sí a favor de la Independència de Catalunya.
86 Sí - No a favor de la Federació o Confederació amb el Estat Espanyol.
27 No - partidaris de mantenir la relació actual amb el Gobierno de España.
La  resta vots en blanc,  nuls o Sí i en blanc. 

El primer que em surt del cor és dir GRÀCIES. 

Primerament donar gràcies als qui han vingut a votar pensant diferent de mí, per confiar en nosaltres els voluntaris, en la nostra honestedat a la hora de comptar vots. Gràcies per confiar en el joc democràtic, per confiar en els seus veins i no atendre a les amenaces ni a les falsedats que escampa el Gobierno de España liderat pel PP i d'altres partits.
Gràcies per demostrar a tothom que més enllà de les diferències estem units per una urna, i que aquesta ens farà més lliures, en contra del que diuen.
Gràcies per que ens mostreu el camí: participar, debatre i decidir. Decidir el millor per nosaltres i pel futur dels nostres fills. I si vosaltres penseu diferent de mí, gràcies per explicar-me per què i en què creieu que estic equivocat. 
Tinguem tots present: junts crearem aquest futur, i fora bò que com més gent millor hi estiguem d'acord. 

GRÀCIES EN MAJÚSCULES a tots els voluntaris que han fet possible el 9N, però sobretot els resultats de participació d'aquest 9N. Els voluntaris que hem anat porta a porta preguntant a la gent la seva opinió sobre com volen que sigui el nou país. Trucant per informar. Fent paradetes per explicar el  9N. Penjant cartells i fent centenars d'actes per tot el pais. 
GRÀCIES per les manifestacions: les cassolades, la V a Barcelona, la Via Catalana i les manifestacions a Barcelona i arreu del país.




Per la finestra de una urna veig els vots i més enllà a la meva filla. De les decisions d'avui dependrà el seu futur. Ella és el futur de Catalunya i m'agrada el futur que s'albira GRÀCIES A TOTS.

Monistrol 10/11/2014

dimarts, 4 de novembre de 2014

TERESA FORCADES A MONISTROL: DEMOCRÀCIA I JUSTICIA SOCIAL

El passat divendres 31 d'octubre vaig tenir la oportunitat d'escoltar a la Teresa Forcades en una conferència a Monistrol de Montserrat.


La conferència va començar desmontant la falàcia que acostuma a relacionar les opcions polítiques entre les partidàries de més llibertat a canvi de reduir la justícia social (capitalisme) i la que prefereix sacrificar la llibertat per aconseguir més igualtat i justícia social (socialisme). La falàcia és que escollir una impliqui sacrificar l'altre. 
Què és la llibertat? Recollint la definició comunment extesa de que la meva llibertat acaba on comença la de l'altre, la conferenciant es pregunta: Si vull engrandir la meva llibertat, he de prendre-li a un altre. Doncs aquesta concepció de llibertat és territorial. 
S'exposen altres definicions:
Rosa de Luxemburg enten la  llibertat com una altra cosa: "La llibertat és sempre la llibertat de qui pensa diferent". 
La llibertat anarquista: "jo no seré lliure fins que tothom sigui lliure", aquesta definició traspassa la consideració territorial de la primera definició i ens situa en un altre pla molt més solidari. I ens recorda que Espanya és el país d'Europa on les desigualtats entre rics i pobres és més gran.
En la societat que proposa Forcades existeix la propietat  privada, però no es limita la búsqueda del màxim benefici objectiu que és perjudicial per a la societat. I ens ho ilustra amb el cas de la gestió del Grip A:
Les mateixes organitzacions que declaren per tots els mitjans de comunicació que la grip A és una pandèmia d'alarma mundial es venen la patent a 4 farmacèutiques concretes. Després, aquestes empreses declaren que no hi haurà vacunes per a tothom (amb el consequent increment dels preus -va ser la vacuna de la grip més cara de la Història). I proposen als països una solució: disminuir la part d'antígen de la vacuna (la que realment te efectes) i incrementar l'adjuvant (substància química que ajuda a mantenir i a actuar a l'altra part). Aquest "experiment" te uns riscos i les 4 farmacèutiques obliguen als Estats a signar un document d'Exempció de responsabilitats: en cas d'efectes secundaris el Estat asssumeix les responsabilitats. Actualment hi han 800 nens (diagnosticats, reals en poden ser molts més) amb narcolèpsia a Europa. Una enfermetat que caracteritzada per causar la inconsciència en el pacient i que impossibilita al malalt el fet de poder conduir, anar en bicicleta, pujar una escala o creuar el carrer sol. 
Un exemple més de que els beneficis son privats i es socialitzen les pèrdues.
El 13/12/2013 apareix un article en el New York Times on s'explica el cas de l'Estat de Namibia, que ha estat denunciat per la empresa Norteamericana Phillip Morris per legislar en contra del tabaquisme. Gràcies als tractats internacionals de lliure comerç, una empresa pot denunciar un pais, i aturar una llei si creu que aquesta llei atempta als seus negocis. El resultat és que països com Austràlia, Suiïssa o Alemanya també han estat denunciats a aquest Tribunal pagat per les empreses. 
Per saber més coses ens convida a visitar la web www.cafeambllet.com 
Altres propostes per a aquest model de societat alternatiu al capitalisme son:
- Nacionalització de la Banca, i posa com a exemple a Uruguay.
- Prohibició de la especulació financera, i prohibició també de la usura. 
- Auditoria del deute, no pagar el deute ilegítim. Actualment al Estat Espanyol s'estàn gastant 53 milions d'€ cada hora en despesa militar. 

Teresa Forcades és optimista i valora el procés català com una oportunitat per anar cap a una societat més llire i més justa. 

dimecres, 12 de juny de 2013

EL RISC DE VIURE.

Fa 26 anys que els caps de setmana els passo cara a la paret. 
Escalant parets i muntanyes. 
I fa més o menys els mateixos que sento la mateixa pregunta:
- "Per què puges pel dret si hi han escales i ascensors?"

Fa cosa de 15 anys que vaig decidir que volia fer esqui de muntanya. Després de caure cents de vegades n'he après. I aconsegueixo pujar i baixar prou dignament.
I altra cop la mateixa pregunta:
- "Per què puges a peu si hi ha remuntadors?"

Òbviament no cal que contesti a cap d'elles, no m'entendrien.
Com em pot entendre algú que ha triat la comoditat per camí?
Com puc explicar que per a mi, el arribar a dalt de tot per les meves pròpies forces ho és tot? Malgrat que el cim sigui petit! 
Soc jo qui ha pujat!
La meva energia!
Les meves ganes!
La meva il·lusió!
Amb l'ajuda i acompanyament de companyes i companys.

La suor, el cansament, les imatges del esforç, els crits, la sang, els moments de debilitat, la por, el dubte... per a mi te una valor superlatiu quan ho fas per tu mateix.
I també la recompensa.

Dilluns varem parir a casa. Ens acompanyava una amiga i la llevadora de Cos Cooperativa, la Blanca. 
Em falten les paraules per descriure totes les emocions que recorren el meu esperit. Malgrat els riscos, els dubtes, les pors, el sofriment i l'esforç segueixo pensant que val la pena pujar per un mateix i no deixar-se pujar en ascensor. 
Vull agrair a tot el equip de Cos Cooperativa el regal que ens han fet al ensenyar-nos tantes coses: especialment a la Blanca amb qui vam compartir l'arribada de la nostra filla. I també a la Sara per està allà.

Tenia ganes de compartir-ho amb vosaltres.  

Tenim a penes
el que tenim i prou: l'espai d'història
concreta que ens pertoca, i un minúscul
territori per viure-la. Posem-nos
dempeus altra vegada i que se senti
la veu de tots solemnement i clara.
Cridem qui som i que tothom ho escolti.
I en acabat, que cadascú es vesteixi
com bonament li plagui, i via fora!,
que tot està per fer i tot és possible.

            Miquel Martí i Pol      

dimarts, 23 d’abril de 2013

http://economia.elpais.com/economia/2013/04/19/actualidad/1366398440_370422.html
http://economia.elpais.com/economia/2013/04/19/actualidad/1366398440_370422.html

dijous, 6 de setembre de 2012

"La cooperativa com a empresa d'economia productiva."

Convidat per la Fundació Roca i Galés organitzadora de les XXVII jorandes sobre cooperativisme, el passat dia 23 d'agost vaig tenir la oportunitat de presentar una ponència a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent

En aquest vincle trobareu la presentació.

Espero que us agradi i agrairé els vostres comentaris.

Salut, Blai


dimecres, 13 de juliol de 2011

Nosaltres fem la feina i decidim

El dilluns dia 11 de juliol va sortir publicat en la secció emprenem de la versió digital del diari ARA un post meu.

Aquí teniu el vincle

Aquí el reprodueixo sencer:

Per Blai Garcia

IMG_1652.JPG Ens trobem en el sobri despatx d’un notari instal·lat en un pis vell de sostres alts.

En una habitació s’hi esperen tres persones. Han decidit unir les seves forces per constituir una empresa. Són amics, són treballadors i seran socis. Cada soci tindrà un vot i es gestionaran democràticament. Tots aporten al projecte els diners o els recursos que poden: els seus coneixements i la seva feina, alguns diners, material, eines i molta il·lusió. Són una cooperativa de treball.

En una altra sala, algú signa un paper i aporta diners per muntar una empresa. Arrisca els diners i, en contrapartida, pren totes les decisions. De la mateixa manera que compra lloga o contracta pot vendre l’empresa, o acomiadar persones: per això hi posa els diners. És una empresa mercantil.

Aquest és l’origen i la diferència entre una empresa mercantil -jo poso els diners per tant jo mano- i una cooperativa -nosaltres posem la feina i, entre tots, decidim.

Una altra diferència és l’objectiu: l’objectiu de l’empresa de capital és guanyar diners o preservar els que hi hem posat; l’empresa cooperativa te per objectiu mantenir els llocs de treball i, per fer-ho, requereix diners. La necessària viabilitat econòmica respon a la voluntat de mantenir llocs de treball.

En èpoques de bonança, quan tot va bé, si es fa bé la feina les empreses creixen: unes incorporen treballadors assalariats. Les cooperatives incorporen socis, amb veu i vot en les decisions i el futur de l’empresa. Les mercantils distribueixen beneficis entre els que hi han posat diners. Les cooperatives distribueixen els excedents entre els socis treballadors, i així es socialitza el benefici.

En èpoques de crisi, quan tot va malament, les empreses ho passen malament: unes acomiaden treballadors i possiblement acaben traslladant la producció a un país on els recursos (humans) siguin més econòmics. El seu objectiu és guanyar diners i preservar-los. La fi justifica els mitjans.

En èpoques de crisi, quan tot va malament … què fan les cooperatives? Què decideixen els treballadors fer amb el seu projecte? Decideixen seguir treballant, re inventar-se, canviar de producte, de client, de mercat … decideixen quedar-se en el territori. Decideixen persistir.

“… i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici. “
Miquel Martí i Pol

En aquesta època que ens toca viure cal persistir, les cooperatives son històries de persistència, persistir cada dia, cada final de mes, cada any. Si voleu llegir una història de persistència cooperativa us recomano el llibre “La Fageda, història d’una bogeria”, que tingueu bona lectura.