divendres, 27 de juliol de 2007

primeres hores a Tailandia

L,aire es pot tallar de calor que fa i sembla que hagi de tornar-se aigua d,un moment a unaltre i de fet es aixi. L,aigua es com una benediccio quan arriba en aquesta epoca dels monsons.
El paisatge no es gaire diferent d,una ciutat india, motos, cotxes, taxis, no hi han gaires bicicletes i es troben a faltar les vaques i els rickshows. Si, pensant-ho be Bangkok es una ciutat mes rica que Mumbai, pero tambe hi han pobres que et miren pel carrer i et fan la senyal universal de tinc gana. I ells no criden.
Unes passes mes enlla obren un 7 eleven, en un carrer adjacent hi ha un starbucks o starsucks com em va explicar la Noe. Estic hospedat en una guest house plena de turistas i el barri sencer es de turistes, les botigues de turistes ... es com un gran `el corte ingles` a l`aire lliure i en versio Thai. La globalitzacio.
Els i les escombriaires es tapen el nas amb un mucador i cobreixen la seva pell de la contaminacio o del sol, no ho se.
He coincidit amb 5 catalans que volien contractar un trekking de 2 dies per el nord de Tailandia. Viatge al nord, fer una mica de rafting amb una barca de canyes de bambu, pujar en un elefant ... i han estat tota la tarda voltant i regatejant per obtenir una rebaixa de un euro. No ho han aconseguit i han perdut un dia: s`havien acabat els bitllets de bus. Fins a cert punt es divertit el regateix quan un te les de guanyar: no et ve d`un euro, pero a ells ... ho deixo aqui. Segurament algu em dira alguna cosa al respecte jeje
Sempre arrosseguem la nostra forma de vida alla on anem, som depredadors i conquistador invasius. El mon s`ha d`adaptar a les nostres conveniencies? unaltre tema polemic
Dema a les 18:00 agafo un bus que em portara a fer al nord a fer un treking de 3 dies i dues nits per el nord de tailandia. Mes o menys 70 euros, no esta malament per viatgar i menjar i tota la resta. Alla mentre faig el trek em tramiten el visat per entrar a Laos, espero que no mel perdin.
He comprat una guia de Tailandia (la lonely) usada per 200 Baths (4 euros), es pot llegir no em direu que es un mal negoci. Es increible com aqui ho reciclen i reutilitzen tot i alla ... que fem?
Havia coincidit amb aquests 5 catalanets a lavio que sortia de bcn direccio Munich. Hem fet junts el vol de Munich a Bangkok. Els he deixat per que anaven molt a la seva (com ha de ser), i jo volia arreclar el tema del visat a Laos. Em sabra greu no tornar-los a veure. Com sempre en aquesta vida hi ha altres vides que entren en la nostra orbita pero no es queden. Son com meteorits que passen lliscant l`atmosfera i deixant una trasa de llum, pero res mes.
Vaig a veure si se donar acces als vostres comentaris en aquest blogg.
Petons desde Bangkok

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola Germanet!
Doncs si, segur que alguna de les teves afirmacions mereix un comentari... però no cediré a les teves provocacions.. je!je!
Et felcito pel blog, està molt bé i sembla que tingui prou contingut. Et suggereixo que hi pengis alguna foto de la teva càmara digital Olympus dels llocs per on passes on tu hi surtis. Així podem fer-nos una idea de la cara que fas.
Jordi Garcia

lourdes ha dit...

Veig que et surt la vena filusòfica. Pasa t'ho molt bé i com diu en Jordi penja la teva foto de tant en tant.
M. Lourdes.

Anònim ha dit...

Els turistes van al desonegut i busquen llocs coneguts. S'en van del lloc on viuen i busquen mantenir el concte amb el que han deixat enrera, com diu la Mun. A mi em resulta curiós la necessitat que tenim els turistes de fer-nos visibles, d'explicar, de fer un blog, de fer fotos, fer-nos visibles pel món del que formem part, i que en realitat mai hem deixat enrera. Veure'ns i fer-nos veure retratats am el desconegut, am el límit, amb l'altre. Però no és sinó un joc en què en realitat mai passem a l'altra banda?
Blai, no sé què diria en Delgado!
laura

Cris Pérez ha dit...

Sempre arrosseguem la nostra forma de vida alla on anem, som depredadors i conquistador invasius. El mon s'ha d'adaptar a les nostres conveniencies?

En això consisteix l'intercanvi: donar i rebre.

Agafem el millor de cada món i creem el nostre propi amb les nostres vivències i reflexions.

Petons!