dijous, 16 d’agost de 2007

Platja paradisiaca

Es impossible mirar la sorra de la platja, es tant blanca que fa mal els ulls.
El mar es de color esmeralda, laigua es calenta i lentament vas entrant en ella, 200 300 metres ... fins que tarriba a la cintura.
Es un paradis per el turisme de platja, si llogues una moto per 4 euros al dia pots anar i venir per tot arreu.
Aixo es el que vem fer i aixi vem arribar al res

dimarts, 14 d’agost de 2007

Ko Samui

Des de el ferry he vist com es ponia el sol per una banda i per laltre les illes sanaven confonent amb el cel amb colors cada vegada mes foscos.
Ko Samui esta situat al sud de Tailandia, per arribar fins aqui des de Laos he agafat una barca, un minibus, dos busos (un de nocturn), lavio, el bus altre cop i el ferry. 32 hores despres aqui estic.
Havia quedat amb els francesos que menviarien un email per dirme on estaven allotjats. Estic conectat pero, els senyors de yahoo no van a lhora i aixo fa que no sapiga res de ningu. Potser tampoc mhan enviat res pero ... suspens!!

diumenge, 12 d’agost de 2007

Dan De

Dan De es un lloc pardisiac, tots els arbres o tenen flors o tenen fruits que es poden menjar, per tot hi han platans, papaies, una especie de mongetes enormes... els nens juguen amb uns bufals enormes que els superen en 100 vegades pes i dimensions.
Avui he anat a fer un rafting pel Mekong. Ha estat be, al final ens remullat i tot.
Dema agafo el bus per tornar a Bangkok i anar cap al sud de TAilandia. Vulll veure les platges de sorra blanca que hi han alla.
La caca la faig be, menjo forsa malgrat que el menjar es mes picant. Estic tot el dia suant, fa molta xafogor, pero es soportable. Suposo que aixo fa que la gent vagi mes a poc a poc i es prengui les coses amb calma. A les 7 tot es tancat, no hi ha llum, funciona tota la illa amb generadors i la gent daqui ja vadalla per que vol dormir. Tant sols els turistes ens entestem en voler arrancar hores al dia amb la llum de les bombetes sense tenir en compte que a l-endema a les 6 del mati el sol ja es molt amunt.
A veure que em depara el sud de Tailandia.

dijous, 9 d’agost de 2007

Vientiane

Deixo la capital per anar a Pakse al sud. Alla a Champasek hi ha una ciutat de temples semblant a la que hi ha a Angkor a Cambodja. I tambe es possible fer algun trekking per veure unes cascades molt boniques.
A la frontera amb Cambodja hi han unes illes en el riu Mekong on es poden trobar una especie estranya de dufins blancs.
Son molt objectius ... masses.

dimarts, 7 d’agost de 2007

Vang Vieng

A mig cami entre la capital Vientiane i Lang Prabang es troba la ciutat de Vang Vieng.
Es un poble eminenment rural on el riu i les muntanyes configuren el que els anglesos en diuen lsky line.
El rafting, lescalada, lespeleologia i les bicicletes son un atractiu turistic de primer ordre.
Els turistes ens trobem pels carrers ben endresats per quadres o rectangles perfectes tirats en tiralinies i ens saludem amb la ma lliure, en laltre hi portem la biblia del viatger: en el cas dels francesos la routard, els anglofils la lonely planet, els germanics en prefereixen unaltre. En aquesta biblia del viatger hi han les sentencies de mort dels restaurants, hotels i guests house: es molt brut, hi han insectes, es menja malament i car ... i ens acabem trobant tots en els mateixos espais pensantnos que el pagar 30 euros en una llibreria de la nostra ciutat natal ens dona dret a una exclusivitat falsa. Al final ens trobem tots en els mateixos llocs cometent els mateixos errors.
En les dues darreres ciutats que he visitat les obres no paren. Sembla ser que en pocs anys Laos sera un paradis turistic tal i com ho es ara Tailandia. En el canvi sempre hi deixem alguna cosa bona i apareixen daltres de dolentes, i de bones. La bona sera que el senyor que estava enfilat dalt del pal de telefons sense lligar no li permetran i haura de posarse un cinturon de seguretat. El pages que ara torna a casa amb els darrers llums del dia, amb la satisfaccio de la feina feta, mentre la seva dona camina amb ell al costat potser aviat, quan treballi per un hotel no sabra ben be quina es la seva feina, per que li parlaran de responsabilitats, ni tampoc sabra si tindra feina, per que ja se sap que el turisme tant aviat va com ve.
Dema agafare amb els meus amics francesos un bus que ens portara en unes tres hores fins la capital. Alla acabara el nostre periple junts, es possible que ens tornem a veure si jo vaig al sud de Tailandia, encara ho tinc per decidir. He estat molt be amb ells pero son una petita cort del rei frances en la que tots estan molt ben avinguts pero a mi em falta marxa!!! Aixo de trobar escarbats al llit, aranyes a la dutxa, ... ho trobo a faltar. Masses comoditats.
Esta plovent, pero es agradable. La xafogor es molt gran pero a aquestes hores una mica de pluja sagraeix.
Vaig a mullarme una mica, fins unaltre.

dissabte, 4 d’agost de 2007

Lang Prabang, dia 2

La nostra guest house dona directament a un muntanya coronada per un temple budista on diu la llegenda que hi la empremta del peu de Buda. Nomes el 65% del pais es budista pero per tot esta ple de temples. En aquesta ciutat que alguns han descrit com el darrer reducte dels somiadors i que la Unesco a declarat Patrimoni de la Humanitat es troben 8 o 9 repartides per tot arreu. En els temples hi viuren monjos que mediten, dormen, preguen, estudien i mengen. Dema a les 6 del mati veurem com els habitants del poble els hi donen de menjar. Els monjos passen pels carrers i el habitants surten de les seves cases amb menjar i els hi donen.
Lluny de tenir una vida allunyada de la realitat, els monjos, dins de la seva austeritat, de la manca de comoditats com poden ser un llit tou, roba a larmari, o altres luxes si que disposen de televisio. En aquest pais excomunista que mica en mica es va obrint al turisme on hi veu una oportunitat tambe trobem el mon globalitzat.
Podem comprar ampolles daigua de la multinacional Nestle, podem comprar patates fregides de la marca Lays, a Tailandia el proveidor de mobil es diu Orange, els anuncis de cosmetics que anuncien per la televisio i prometen una pell mes blanca (aqui sembla que es un luxe, per que tothom treballa al camp, al contrari del que passa a Europa que qui esta bronzejat es senyal de moltes vacances i de riquesa), la pell mes blanca deia es venuda per lOreal. Us escric des de un HP i el portatil de la guest house es un Dell (no crec que tinguin conexio a internet per em sembla que ho fan per imatge...).
Aviat, si algu vol desconectar de tot i de tothom caldra que es posi en una cova per que tot. Tot. Tot. Comensa a tenir el mateix color. Els regals que preparen a les botigues pels turistes son del nostre gust i jo enyoro passejarme per un carrer propi daquesta gent.
Dema marxem a fer una excursio amb un tuk tuk (un tricicle-taxi que ens portara a 7 persones) fins a unes cascades i una cova. El dimarts arribarem en bus a un poble intermig abans darribar a la capital del pais Vientane. Una ciutat que mhan dit es molt neta i molt occidentalitzada.
Es el preu del turisme, es el preu de la domesticacio.
I mentre em queixo, estic desitjant entrar a la meva habitacio amb aire acondicionat i aigua calenta ...
Avui macomiado amb un pensament del filosof Hegel:
De una contradiccio en sortim victoriosos, per que creixem.
De una contraccio un nomes en pot sortir contracturat ...
Visca les contradiccions!!!

divendres, 3 d’agost de 2007

Lang Pra Bang LAOS

Soc a Lang Prabang, una ciutat banyada pel riu Mekong.
Una ciutat plena de temples tibetans on tot el que he pogut veure fins el moment es guest house, barques per transportarte pel riu i xiringuitos de menjar al carrer.
A Tailandia i a Laos les cases no tenen cuina, sembla ser que surt mes a compte comprar el menjar al carrer que ferlo a casa i per tant la gent opta per comprarla a fora.
A Laos no veig massa diferencia respecte a Tailandia, excepte que al imatge del rei no hi es per tot arreu. Aquest regim excomunista no te aquestes deiletats, pero en te daltres.
Segueixo acollit per la colla de francesos que vaig coneixer en un trek a Chiang Mai, Tailandia. En tres dies ells marxaran a Viantane, la capital de Laos i despres a Cambodja, jo en canvi, seguire el curs del riu fins a Tailandia.
A les 10 tanquen linternet i a mi em fan fora, he escrit algunes coses en una llibreta que amb temps us transcriure.
Espero que estigue tots be, una abrasada desde Laos. I no patiu que menjo be
:)