dissabte, 4 d’agost de 2007

Lang Prabang, dia 2

La nostra guest house dona directament a un muntanya coronada per un temple budista on diu la llegenda que hi la empremta del peu de Buda. Nomes el 65% del pais es budista pero per tot esta ple de temples. En aquesta ciutat que alguns han descrit com el darrer reducte dels somiadors i que la Unesco a declarat Patrimoni de la Humanitat es troben 8 o 9 repartides per tot arreu. En els temples hi viuren monjos que mediten, dormen, preguen, estudien i mengen. Dema a les 6 del mati veurem com els habitants del poble els hi donen de menjar. Els monjos passen pels carrers i el habitants surten de les seves cases amb menjar i els hi donen.
Lluny de tenir una vida allunyada de la realitat, els monjos, dins de la seva austeritat, de la manca de comoditats com poden ser un llit tou, roba a larmari, o altres luxes si que disposen de televisio. En aquest pais excomunista que mica en mica es va obrint al turisme on hi veu una oportunitat tambe trobem el mon globalitzat.
Podem comprar ampolles daigua de la multinacional Nestle, podem comprar patates fregides de la marca Lays, a Tailandia el proveidor de mobil es diu Orange, els anuncis de cosmetics que anuncien per la televisio i prometen una pell mes blanca (aqui sembla que es un luxe, per que tothom treballa al camp, al contrari del que passa a Europa que qui esta bronzejat es senyal de moltes vacances i de riquesa), la pell mes blanca deia es venuda per lOreal. Us escric des de un HP i el portatil de la guest house es un Dell (no crec que tinguin conexio a internet per em sembla que ho fan per imatge...).
Aviat, si algu vol desconectar de tot i de tothom caldra que es posi en una cova per que tot. Tot. Tot. Comensa a tenir el mateix color. Els regals que preparen a les botigues pels turistes son del nostre gust i jo enyoro passejarme per un carrer propi daquesta gent.
Dema marxem a fer una excursio amb un tuk tuk (un tricicle-taxi que ens portara a 7 persones) fins a unes cascades i una cova. El dimarts arribarem en bus a un poble intermig abans darribar a la capital del pais Vientane. Una ciutat que mhan dit es molt neta i molt occidentalitzada.
Es el preu del turisme, es el preu de la domesticacio.
I mentre em queixo, estic desitjant entrar a la meva habitacio amb aire acondicionat i aigua calenta ...
Avui macomiado amb un pensament del filosof Hegel:
De una contradiccio en sortim victoriosos, per que creixem.
De una contraccio un nomes en pot sortir contracturat ...
Visca les contradiccions!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola EXPLORATOR!(pronunciat, exploreitor)
El viatge com a prova personal o com plaer, com a font d'aprenentatge, com a aventura, com exaltació personal? tot és possible...

Per mi el viatge, ve de l'immersió total en el "allà", del deixar enrere el nostre jo, el nostre "aquí catalanet", la nostra llar, les nostres pedres i els pensaments que sempre ens han acompanyat, ve del fet de fondre el"jo" en el "ells" d'allà i poder convertir-ho, per just abans de tornar,en un "nosaltres" . Allà on vas l'exòtic no es trobar allò diferent, és travessar la pell i poder arribar al cor de les persones, i aleshores fer la més gran de les conquestes: entregar-te a l'altre, nu sense fer cas de les pors(peruqè sempre hi són), per tornar a ser nen i reconstruir-te.
Vet-ho aquí el plaer més exquisit,més fi, més sutil i vital, és el plaer líquid que arriba a cada racó de la teva pell,dels somnis, del temps i de l'espai.Espero de tot cor que ho poguis experimentar...
una abraçada sense pell
Laia

Kutrescaladors ha dit...

Bones company!!

ja hem tornat de vacances!!!
Veig que t'ho estas passant be!!!espero que tinguin bon pa per aquests paisos!je je je que l'arrós restreny!! no se per que vols el fortasec!

be, que sapiguis que estem vius! i que em deixat alguna via per escalar per dolomites!
i a veure si penjes alguna foto del viatge!!!! que tanta lletra cansa!

sort!!!
llorenç