dimarts, 7 d’agost de 2007

Vang Vieng

A mig cami entre la capital Vientiane i Lang Prabang es troba la ciutat de Vang Vieng.
Es un poble eminenment rural on el riu i les muntanyes configuren el que els anglesos en diuen lsky line.
El rafting, lescalada, lespeleologia i les bicicletes son un atractiu turistic de primer ordre.
Els turistes ens trobem pels carrers ben endresats per quadres o rectangles perfectes tirats en tiralinies i ens saludem amb la ma lliure, en laltre hi portem la biblia del viatger: en el cas dels francesos la routard, els anglofils la lonely planet, els germanics en prefereixen unaltre. En aquesta biblia del viatger hi han les sentencies de mort dels restaurants, hotels i guests house: es molt brut, hi han insectes, es menja malament i car ... i ens acabem trobant tots en els mateixos espais pensantnos que el pagar 30 euros en una llibreria de la nostra ciutat natal ens dona dret a una exclusivitat falsa. Al final ens trobem tots en els mateixos llocs cometent els mateixos errors.
En les dues darreres ciutats que he visitat les obres no paren. Sembla ser que en pocs anys Laos sera un paradis turistic tal i com ho es ara Tailandia. En el canvi sempre hi deixem alguna cosa bona i apareixen daltres de dolentes, i de bones. La bona sera que el senyor que estava enfilat dalt del pal de telefons sense lligar no li permetran i haura de posarse un cinturon de seguretat. El pages que ara torna a casa amb els darrers llums del dia, amb la satisfaccio de la feina feta, mentre la seva dona camina amb ell al costat potser aviat, quan treballi per un hotel no sabra ben be quina es la seva feina, per que li parlaran de responsabilitats, ni tampoc sabra si tindra feina, per que ja se sap que el turisme tant aviat va com ve.
Dema agafare amb els meus amics francesos un bus que ens portara en unes tres hores fins la capital. Alla acabara el nostre periple junts, es possible que ens tornem a veure si jo vaig al sud de Tailandia, encara ho tinc per decidir. He estat molt be amb ells pero son una petita cort del rei frances en la que tots estan molt ben avinguts pero a mi em falta marxa!!! Aixo de trobar escarbats al llit, aranyes a la dutxa, ... ho trobo a faltar. Masses comoditats.
Esta plovent, pero es agradable. La xafogor es molt gran pero a aquestes hores una mica de pluja sagraeix.
Vaig a mullarme una mica, fins unaltre.

2 comentaris:

Cris Pérez ha dit...

Hauries de penjar alguna foto per a documentar gràficament les teves peripècies i la brutícia del lloc.

Ja ens documentaràs!

Ariadna ha dit...

Ei Blai, aquí l'Ari,

Ja és ben veritat que les coses són segons un les veu.

Si Vang Vieng (meca del turisme d'occident)que jo no vaig trepitjar hi ha obres, jo només et puc dir que a Viengchan...l'any passat estaven tots els carrers aixecats, així que take it easy.

De fet vaig seguin-te en el teu periple i m'has fet pensar molt i amb molta nostalgia ara fa tot just un anyet enrera. Crec que la màgia d'aquest país la trobaràs de Luang Prabang en amunt als boscos de les contrades del nord i al sud, frontera amb Cambodja, a Si Pan Dong concretament a Don Det. Just for chilling. Backpackers?? No tindràs la oportunitat d'oblidar-te del que són, però Blai...this is what it is. A la zona del nord est de C tb hi ha molt verd i poca gent, però capital i Siem Reap...altre cop la gent.

Apa-li, petons

Ari