dimecres, 15 de juliol de 2009

Creixement il·limitat?

Segueixo amb la sèrie: capitalisme.

Un dels paradigmes del capitalisme és el de la capacitat de créixer il.limitadament. D'això es tracta, de vendre MÉS, produir MÉS, gastar MÉS, consumir MÉS, ...

I jo em pregunto: fins on es pot créixer en un globus tancat? Ara per ara no podem recollir recursos de la lluna i un dia o altre s'acabarà el petroli ... Si voleu un raonament més complert us proposo que mireu la classe magistral del Dr. Albert Bartlett: http://www.youtube.com/watch?v=F-QA2rkpBSY&feature=related

Per respondre a la pregunta anterir utilitzaré un parell de metàfores que utilitza el professor Bartlett en la seva exposició.

Primerament car parlar una mica d'aritmètica: tothom sap el que és un creixement del 6%, i s'enten que un creixement del 6% no és gaire. Sembla. Però que és el que passa si acumulem aquest creixement durant posem 9 anys. Al cap de 9 anys tenim el doble del que teníem al principi, al cap de 18 anys el triple i aquí comença el xollo: al cap de 7 anys el 400% al cap de 5 anys el 500%. El creixement s'accelera.

Això no està gens malament si és una inversió, en 9 anys recuperem el que hi vam posar. Ara, la cosa canvia si parlem de consum d'energia ... veieu on vull anar a parar? Potser el 6% és un creixement exagerat, el podem baixar a la meitat si voleu però ens dona unes xifres també força interessants: el doble als 17 anys, el triple als 33, el quàdruple 12 anys més tard, ... etc.





Si us hi fixeu en tots els cassos la curva de creixement te tendència a fer-se perpendicular. Malgrat que els recursos siguin molts, com més temps estem creixent més possibilitats tenim d'entrar en aquesta fase perpendicular de creixement.

Què passa quan ens apropem a aquesta fase de curvatura? que el creixement ja no és lineal si no que és exponencial. I per ilustrar-ho permeteu-me explicar-vos una legenda:

Expliquen que a la India el rei Iadava estava trist per la mort del seu fill. El Brahman Lahur Sessa li va oferir el joc d'escacs com a entreniment per oblidar les seves penes. El rei va quedar tant satisfet que li va voler agraïr donant-li el que ell volgués. Lo únic que va demanar el Brahman va ser blat, va demanar que el rei li donés un grà de blat per la primera casella dels escacs, el doble per la segona, el doble per la tercera, i així successivament fins arribar a la casella 64.





Iadava va accedir a la petició, però quan el visir es va posar a fer els càlculs es va donar compte que era impossible: en la casella 64 hi hauria d'haver 2 elevat a 63 grans de blat. Per que us feu la idea en la darrera casella hi hauria d'haver més de 400 vegades la producció mundial de blat. Per més info: http://dunia.somms.net/?p=12

Aquest és un creixement exponencial.


Explicat així sona una anècdota divertida, ara anem a fer-ho més interessant: imaginem-nos que tenim una bactèria en un pot vidre, i que aquesta bactèria te la capacitat de reproduïr-se cada minut de manera que cada minut dobla la població. Al cap d'un minut hi hauran 2 bactèries, al cap de dos minuts 4 bactèries i així successivament. Fem un càlcul i arribem a la conclusió de que el pot de vidre estarà ple de bactèries al cap de 13 hores.
Posem-nos ara en la situació hipotètica de les 12 hores 59 minuts. Encara hi ha mig pot buit. Un minut abans hi ha 3/4 de pot buit. A les 12:57 hi ha 7/8 parts del pot buides i les bacteries segueixen alienes al que passarà d'aquí tant sols a tres minuts.

Imaginem, posats a imaginar, que es descobreixen 3 pots més que es poden colonitzar: quan de temps trigarien els nous pots en estar plens?



2 minuts.

Posats a imaginar, quan estan en el minut 12:57 s'imaginen les bactèries el que els hi passarà en tres minuts?. En son conscients que el seu propi creixement les destruirà?
Segons el professor Bartlett el creixement de la població mundial està en el minut 12:59 del nostre pot de vidre... espero que s'equivoqui volia fer un parell de coses abans de sopar.
Podem estar d'acord o en desacord sobre el minut on ens trobem, però el que és innegable és que el nostre pot un dia o altre acabarà per omplir-se si no fem alguna cosa.
Sobre el consum: també podem estar o no d'acord en quina casella del taulell d'escacs estem, si en les primeres o les darreres: el cas és que arribarà un moment i més aviat que tard, que el creixement serà/és insostenible. Però això ja donarà peu a un nou post. Salut!!!

4 comentaris:

lux ha dit...

ei Blai !
realment un tema punyent!
però crec que la clau no la tenim directament nosaltres... on quasi crec que el decreixament es perceb com una realitat...i dintre del que es dificil hi ha una corrent que el fa comprensible.
la batalla esta a la Xina a la India, a les grans potencies emergents... que passara quan tots els xinesos, indis, vulguin una rentadora, una tele, una secadora....i tota la quantitat d' energia que això comporta....
Els seus governs no semblen dispostos a negar-se aquest creixament, a limitar el seu paper en el joc d'aquest mon...

Cada una de les bacteries creu que te dret a reproduir-se... i no veu el tot...

Jordi Garcia i Serra ha dit...

Malthus era un diguem-ne economista que fa 3 segles va preveure que el creixement aritmetic dels cultius no podria suportar la pressio demogràfica que, com molt be has explicat, te un creixement GEOMETRIC.

Be, han passat ja uns quants dies des q el pobre Malthus va traspassar i la seva teoria veig que encara sobreviu.

El que no sabia Malthus es que els creixement conte una variable anomenada "tecnologia".

Aquesta variable fa que siguem capaços, abans q s'acabi el petroli de fabricar ja en serie cotxes híbrids-electrics. I que la calefacció i l'aire condicionat del monument a Colon funcioni amb un intercambiador de calor-fred amb el subsòl.

No hem de patir pel creixement, sino per com creixem.

En parlare mes extensament en el meu blog.

A reveure!!

Cris Pérez ha dit...

Li dono la raó al teu germà en quant a la teoria Malthusiana. Malthus no comptava amb la tecnologia. Però la tecnologia ni la humanitat tecnoptimista no compta amb què el medi natural en el qual vivim és complex i que modificar-lo ocasiona desequilibris difícilment controlables per la ciència o la tecnologia.

Examinem per un moment els transgènics que són vitals per alimentar una bona part de la població mundial i examinem com han col.lapsat algunes de les més grans civilitzacions.

No m'extendré més, però si voleu informació de les sequeres que va viure l'imperi romà després d'escurar les terres per alimentar el seu exercit o si voleu saber com el terreny agrícola de la depressió central d'USA va patir la Dust Bowl o dels suicidis massius de campesins indis o sudamericans degut a les malalties que pateixen els seus cultius degut a la introducció de transgènics... al meu blog podeu llegir alguna informació i accedir a alguns documentals força interessants.

Això que expliques, Blai, està àmpliament tractat i estudiat per Serge Latouche, Mauro Bonaiuti o Helena Norberg-Hodge que aporten solucions com el decreixement. També et pots llegir alguna cosa de la Teoria de Gaia de Lovelock. Què més? Els informes Meadows són molt recomanables.

En quant al comentari d'en Lux, vull dir que el problema no és que vulguin o necessitin una rentadora i una tele, el problema és tractar d'heterogeneitzar un món homogeni i complex i aquest és el gran problema del capitalisme. El capitalisme no respecta la diversitat, se la menja per alimentar el creixement de què parlem.

Hi ha mooooolts temes barrejats en tots els comentaris i el teu post, Blai. La nostra mentalitat determinista els ha de destriar i analitzar de forma individual per entendre'ls. Però tots estan vinculats i interrelacionats i això és el que em dedico a estudiar jo al Màster.

Un besito mooooolt gros!


Cris

Blai ha dit...

Doncs si Lu, és cert que les darreres "bactèries" a créixer no volen renunciar-hi. Estem en una situació difícil quan prediquem una cosa que no complim ... I no estic d'acord amb que no podem fer res, de fet el poc que podem fer i fem ja és molt!!! i hem de seguir persistint.
Pel be dels nostres fills, i dels fills dels nostres fills...

Jordi, Malthus està viu: seguim depenent de recursos que no creixen al mateix ritme com son els combustibles fòssils, la terra, l'aire o l'aigua. Hi han recursos que no creixen, no poden, minven ... i depenem d'ells.
Penso que les películes de catàstrofes on un sol eroi salva el mon gràcies a una invenció ens ha fet molt mal: el mon ha sustituit la creença en Déu per la creença en la ciència. Com si la ciència tot ho pogués i no és cert. Quan la caga, la caga i malgrat tots els diners del mon i tota la tecnologia del mon no poden arreclar el que han espatllat. Les totpoderoses petrolieres norteamericanes no han pogut arreclar el desgavell ecològic ocasionat pel vessament del Exxon Waldez.
I si no fixem-nos en el nostre vocabulari quan algú mor: "s'ha mort d'un atac de cor" o "ha mort de càncer", com si la mort hagués estat un error de la ciència. Com si la mort no fos alguna cosa inevitable, tard o d'hora. No acabarem el petroli tard o d'hora?.

Cris, suposo que si, que hi han masses temes barrejats, tot just ara començo a escriure!!! Però malgrat la manca de mètode inexorablement veig que això no va, no pot anar així, o acabarem a òsties entre tots pel petroli, per l'aigua, pel menjar ...
Ens hem d'entendre, no creus?