dimecres, 13 de juliol de 2011

Nosaltres fem la feina i decidim

El dilluns dia 11 de juliol va sortir publicat en la secció emprenem de la versió digital del diari ARA un post meu.

Aquí teniu el vincle

Aquí el reprodueixo sencer:

Per Blai Garcia

IMG_1652.JPG Ens trobem en el sobri despatx d’un notari instal·lat en un pis vell de sostres alts.

En una habitació s’hi esperen tres persones. Han decidit unir les seves forces per constituir una empresa. Són amics, són treballadors i seran socis. Cada soci tindrà un vot i es gestionaran democràticament. Tots aporten al projecte els diners o els recursos que poden: els seus coneixements i la seva feina, alguns diners, material, eines i molta il·lusió. Són una cooperativa de treball.

En una altra sala, algú signa un paper i aporta diners per muntar una empresa. Arrisca els diners i, en contrapartida, pren totes les decisions. De la mateixa manera que compra lloga o contracta pot vendre l’empresa, o acomiadar persones: per això hi posa els diners. És una empresa mercantil.

Aquest és l’origen i la diferència entre una empresa mercantil -jo poso els diners per tant jo mano- i una cooperativa -nosaltres posem la feina i, entre tots, decidim.

Una altra diferència és l’objectiu: l’objectiu de l’empresa de capital és guanyar diners o preservar els que hi hem posat; l’empresa cooperativa te per objectiu mantenir els llocs de treball i, per fer-ho, requereix diners. La necessària viabilitat econòmica respon a la voluntat de mantenir llocs de treball.

En èpoques de bonança, quan tot va bé, si es fa bé la feina les empreses creixen: unes incorporen treballadors assalariats. Les cooperatives incorporen socis, amb veu i vot en les decisions i el futur de l’empresa. Les mercantils distribueixen beneficis entre els que hi han posat diners. Les cooperatives distribueixen els excedents entre els socis treballadors, i així es socialitza el benefici.

En èpoques de crisi, quan tot va malament, les empreses ho passen malament: unes acomiaden treballadors i possiblement acaben traslladant la producció a un país on els recursos (humans) siguin més econòmics. El seu objectiu és guanyar diners i preservar-los. La fi justifica els mitjans.

En èpoques de crisi, quan tot va malament … què fan les cooperatives? Què decideixen els treballadors fer amb el seu projecte? Decideixen seguir treballant, re inventar-se, canviar de producte, de client, de mercat … decideixen quedar-se en el territori. Decideixen persistir.

“… i aquell esforç, que prou que coneixes,
de persistir quan res no ens és propici. “
Miquel Martí i Pol

En aquesta època que ens toca viure cal persistir, les cooperatives son històries de persistència, persistir cada dia, cada final de mes, cada any. Si voleu llegir una història de persistència cooperativa us recomano el llibre “La Fageda, història d’una bogeria”, que tingueu bona lectura.

dimarts, 29 de març de 2011

He decidit ser especulador


Vaig a fer inversió-ficció: especularé en divises, ho faré amb el yen japonès. Com que calculo que les indemnitzacions de les companyies asseguradores japoneses seran elevades i això les obligarà a comprar yens, si soc prou ràpid puc comprar yens baratos i vendre'ls barats. Genial oi? així em puc fer ric. Si, ja se que pot tenir "efectes colaterals", si el yen puja els japonesos no podran exportar i això ara mateix és el que més necessiten per reactivar la seva economia però, no puc tenir remordiments per que jo he decidit ser especulador.

També compraré accions d'empreses. Quan cregui que poden anar malament o quan em cansi vendré les accions. Com que jo he venut les accions sense cap motiu aparent, el meu veí especulador del costat també ven, i l'altre també ven, i l'altre, i l'altre, ... per que la borsa funciona així: quan un córrer a vendre ningú pregunta realment si hi ha perill, tothom es posa a córrer, ven. I tant em farà que les empreses per "recuperar la confiança dels mercats" anunciïn l'acomiadament de centenars de treballadors. M'és igual per que no tinc remordiments jo he decidit ser especulador.
També puc especular amb petroli. Amb tota aquesta història de la guerra a Líbia el preu del petroli pujarà, llavors també s'incrementarà el preu dels biocombustibles i si jo tinc contractes de compra futura de blat de moro em faré ric!. Si, ja se que el blat de moro és font de gas-oil per uns i de menjar pels altres; i si, ja se que fent això faig que el preu del menjar pugi, que hagi gent que li sigui difícil la subsistència però no puc tenir remordiments per que jo he decidit ser especulador.
Especular: el negoci més segur del món per aquell qui ho fa, i el més perillós per la resta.

divendres, 25 de març de 2011

El negoci més segur del mon

Dissabte 29 de gener del 2011
En la la pàgina 11 del suplement "Araemprenem" del diari ARA apareix un article signat per Josef Ajram titulat "el negoci més segur del món". El llegeixo encuriosit doncs gràcies a la meva feina estic en contacte amb empreses de sectors molt diferents i ara mateix no conec cap ni una que pugui dir això. El resum de l'article és el següent: El negoci més segur del mon és especular, començar a comprar accions a les 9 del matí i vendre abans de les 17h, hora que tanca la borsa, no sigui cas que hi hagi una guerra, un terratrèmol o un cop d'estat que faci perillar els diners.

Els especuladors compten amb d'altres eines que els permeten multiplicar els seus beneficis, els CFD (Contract For Difference). Els CFD els
permeten comprar accions per un import, per exemple, de 100.000€ només disposant de 10.000€ en efectiu. Això si, si es perden els 100.000€ s'han de pagar, però això no acostuma a passar si es marca un límit de pèrdues.
El mateix Ajram posa un exemple que no soc capaç de millorar, és com si anessis al banc et donessin un préstec per 100.000€ sense interessos només diposita
nt 10.000€.

Jo m'imaginava la borsa com un espai on invertir en empreses grans i solvents a llarg termini, pensant en els futurs guanys que tindran i que repartiran entre els seus inversors, generant riquesa també per la societat. Queda algú que faci això?

Em pregunto quin és el sentit del mercat de capitals, quin sentit te que les empreses vagin a buscar diners a un lloc on hi ha uns especuladors que no aporten diners (recordeu aporten 100 però realment només tenen 10!), i que per molt bé que vagin les coses abans
de tancar el dia tornaran a vendre i fer calaix.

Estic pensant que si tinc diners, posem 10.000€, i vull que em rendeixin no muntaré un negoci: no faré inversions en maquinària, ni contractaré personal, ni els formaré, ni invertiré en instal·lacions, ... tot això és car, te un risc i és difícil de convertir-ho després en diners, en canvi especular en borsa és més segur (Josef m'has convençut).

Aquest cap de setmana li donaré voltes ;-)